Breu història de CLIMENT MUR

Climent Mur va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 10 de novembre de 1927. Era ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) i va destacar per la seva tasca humanitària en favor de la gent que l'envoltava. Va morir quan tenia 43 anys.

 

 

Al final de la guerra civil espanyola Climent vivia amb  la seva família a Barcelona, molt a prop d’una fàbrica de material bèl·lic, que era molt buscada per l’aviació. El seu germà Francesc explica molt emocionat que un dia mentre sonaven les sirenes d’alarma i es dirigien cap el refugi situat a l’estació de metro, va caure davant la fàbrica. Climent es va adonar, va tornar on era el seu germà ensangrentat i el va arrossegar fins al refugi del carrer Vilamarí. Una mica més tard, esclatava una bomba que esbotzà la façana de la fàbrica on havia caigut el germà.

 

De molt jove es posa a treballar en diverses feines: a un taller mecànic, a una serradora,… Li agrada l’esport, juga a rugby. L’any 1945, en canviar de feina i fer-li una revisió mèdica, li descobreixen una taca en el pulmó dret i li diagnostiquen una tuberculosi pulmonar, per la qual cosa és operat a l’Hospital de St. Pau.

 

Amb molt d’interès comença a estudiar la carrera de Practicant a la Universitat de Barcelona on aconsegueix als seus 23 anys, el títol oficial d’Auxiliar Sanitari, gràcies a l’ajut de la “Unión de Amigos de los Enfermos”. Més tard ingressa a l’Agrupació Sindical de Practicants. I més tard comença a treballar de depenent a una farmàcia.

 

El 1961 entra a la “Casa de Reposo San Camilo”, una residència para la rehabilitació de malalts tuberculosos. Allà, amb el títol de Practicant ajudava al doctor, a la farmàcia i a més va crear un taller per tal que els malalts interns es poguessin guanyar la vida. També va muntar un laboratori fotogràfic. I va fer grans amics. El 1964 torna a entrar a l’hospital i, en la quarta operació quirúrgica, li extreuen el pulmó dret.

 

Malgrat la seva malaltia el 1967 va voler fer el "Camino de Santiago” amb un grup. Caminava una estona, s’avançava al poble on dormir i descansar, amb el seu cotxe, un Seat 600, per organitzar la logística. A la tornada de la peregrinació li havia crescut una abundant barba i, en una fira de poble, en una promoció de màquines d’afaitar, es va guanyar una en sacrificar la seva barba, doncs era el premi a qui es deixés rasurar-se.

 

El 1970 torna a ser ingressat a l’Hospital de Sant Pau, on morirà dues setmanes més tard. En les seves darreres paraules va expressar que ja que no podia arribar a la seva plenitud, oferia la seva vida per tal que els seus companys hi arribessin. Era el 15 de juliol.

 

Els valors humans (senzillesa, esperit de servei i d'acolliment, solidaritat, do de consell, alegria, bon humor, etc.) que Climent Mur va practicar al llarg de la seva vida en tractar a les persones, fan de barem a l'hora de seleccionar els candidats als premis.